Arqueologia i obres públiques

L'arqueoleg municipal, Joaquim Bolufer, detalla les noves aportacions al coneixement de les muralles de la vila de Xábia arran de les excavacions dutes a terme entre 2006 i 2008.

Les obres de condicionament i rehabilitació iniciades a febrer del passat any 2006 al nucli historie de Xábia, a més de renovar les infraestructures públiques i remodelar les rondes i un ampli sector dels carrers i places del poble, han permés recopilar un notori conjunt d'informacions sobre l'arqueologia i la historia de Xábia. I aixo malgrat que els treballs arqueologics realitzats des del Mvsev Municipal de Xábia han consistit a fer el seguiment de les obres i recollir dades i informacions que només de forma puntual i en árees determinades, s'han concretat fent cales i sondeigs arqueologic.

De manera ben especial, les obres de les rondes ens han permés coneixer algunes de les característiques de la muralla que fins a la segona meitat del XIX (el procés d'enderrocament es va iniciar l'any 1869 i va acabar el 1874) havia tancat i protegit la vila de Xábia, Pero aquest mur, enderrocat per les forces "progressisres" del segle deneu, no havia estat el del prirnitiu recinte de Xabia; sabem per la documentaeió que a principis del segle XIV, en temps del rei ]aume II -el net del conqueridor-, la vila ja disposava d'un mur o tanca que la protegia. Els documents no ens expliquen pero quin era el tracat d'aquell primitiu recinte. Tot valorant les informacions aportad es per les nombroses excavacions arqueologiques feres als solars de la vila des de l'any 1990, podem marcar una área en la qual es localitzen les estructures i els materials arqueologics anteriors al segle XV. Bo i combinant aquestes dades amb la trama urbana de la vila i el possible basament d'un mur de tanca conservat al número 5 del carrer Roques (erróniament considerat com la torre d'En Cayrat), ens atrevim a definir un recinte aproximadament quadrangular que estaria emmarcat a llevant pel carrer Roques, al migdia per la Ronda Sud (alrrament dita Muralla de Baix), a ponent pels carrers de Sant ]osep, Verge del Pilar i Pastores, i al nord per l'avinguda Príncep d'Asrúries i la Ronda Nord (popularment coneguda com la Muralla de Dalt).

A finals del segle XV o més probablement durant les primeres decades del segle XVI, el creixement urbá de Xábia definirá I'actual perímetre de la vila circurnval-Iada per les Rondes i emmarcada per una nova muralla amb tres portals: el de la Ferreria o de Sant Vicent, el del Clot o de Sant Jaume i el de la Mar. Les més antigues referencies documentals conegudes sobre aquestes muralles són de la primavera de 1'any 1554, quan davant el possible atacat de "...l'armada d'Alger ab les galeres de Franca que seran més de quaranta veles, la qual sabem i tenim avis que ha de venir per esta costa.... J) (G.Cruañes, Efemerides, núm. 82) el Consell de Xábia pren la decisió de reparar i fortificar la vila "...així en la muralla com en I'Esglesia ... J). Tres cenes anys després, a les primeries del segle XIX -el 18 de maig de 1'any 1805; G. Cruañes, Efemérides, núm. 251- es va "recornposar" la darrera de les portes obertes a la muralla que estava situada a l'exrrern nord del carrer Roques: el portal Nou.

Són escasses i poc detallades les descripcions conegudes de les muralles, entre elles destaca la que trobem a la "Copia authentica de la vista general de la ciudad de Denia, villa de Xábea y lugar de Benitachell y Vergel y demas pueblos del estado marquesado de Denia, hecha por el señor don Balthasar Venero de Valera .... " de 1'any 1766. En aquest document, estudiat i publicat per A.Grau i J. Romero (2005), es fa la següent descripció de les muralles de Xábia: Muros y puertas. Se halla murada la villa, con sus torres a correspondientes distancias; con tres puertas llamadas de San Vizente, San] ayme y del Mar, las que se cierran todas las noches a las diez oras y se abren al amanezer por un portero que tiene nombrado la villa; y se le paga por los vezinos un real valenciano diario, con obligazión de habitar a toda hora de la noche a qualquier vezino que se le ofrezca salir o entrar, debiendo hazerlo precisamente por la puerta de San Vizente que esta a la parte de poniente, opuesta a la del Mar...".

Fonts cartográfiques 

Tampoc són abundants ni massa clares les fonrs carrográfiques en les quals apareix representada la vila emmurallada de Xábia, El plánol més antic ara conegut, prové de 1'Arxiu dels Medinaceli, senyors de Xábia, En aquest croquis la vila va ser representada molt esquernáticarnenr: amb cinc torres, dos de les quals tenien un canó cadascuna. També va ser representada 1'església de Sant Bertomeu amb dos alimares -torxes amb les que feien senyals de foc- situades a la torre del campanar, des d'on farien senyals i es comunicarien amb les fortificacions del litoral. Pero el plánol més detallat correspon al mapa de la vila de Xábia realitzat per F.Coello, coronel de l'exercit, que va alear cap a 1'any 1859 un croquis del nucli urbá de Xábia. Hi representa novarnent les cinc torres -ara sempre de planta circular-, totes situades als secrors sud i est de la tanca, quatre de les quals servien per flaquejar les tres portes principals esmentades més amunt, exceptuant una torre situada entre el portal de Clot i la porta de la Mar. Aquesta torre va ser posteriorment urilitzada com paret del fons del trinquet de pilota, perdurant fins a principis dels anys seixanta del segle passat i convertinr-se així en el darrer elernenr de la muralla que fou enderrocat.

Les obres realitzades a les rondes han mostrar en alguns sectors les restes dels basaments de la muralla. En la major part dels casos només es tractava d'indicis o restes molt alterades per les obres de pavimentació i les nombroses intervencions -conduccions d'aigua, sanejarnents, etc. - que durant el segle XX 1'havien afectat. Aixó s'apreciava especialment a la ronda Sud, la ronda Colon i la placeta del Convent, vials sobre els quals les obres de demolició de la muralla al segle XIX i les posteriors obres d'infraesrrucrures del segle XX, havien fet desapareixer la major part de les restes del vell mur. Tampoc no es varen localitzar restes a la ronda Nord; tanmateix sembla que aquí I'absencia de les restes no era conseqüencia de la demolició decirnonónica ni de la seua destrucció per obres modernes. Probablement, en aquest sector de la ronda de vila, entre el portal de la Mar i l' eixida del carrer Sant J osep a l'avinguda Príncep d'Astúries, la muralla estaria formada pels murs posteriors de les cases, que a la base disposarien d'un talús o matamar de reforc; murs, que com ja hem explicat més amunt, formarien la tanca del sector nord del primitiu recinte medieval.

Tram millor conservat 

El tram de muralla millor conservat se situa a l'avinguda Príncep d'Asrúries, entre els carrers Sant ]osep i el carrer En Finestrat. Aquí, el mur conservava un segment rectilini amb un retranqueig al sector central, en total quasi 50 metres. Més amunt, entre els carrers Santa Llúcia i Tossal de Baix, va ser descobert un tram de mur de característiques ben singulars. Es tracta del basament d'una mena d'avantmur o barbacana d'uns 34 metres de longitud, amb tres contraforts atalussats de planta trapezordal. El mur d'aquesta barbacana només té uns 40/45 cm. de gruix, mentre que l'anterior segment té una gruixa que arriba en algun punt als 120 cm.

Ha estat en aquest sector de la ronda (avinguda Príncep d'Astúries) on hem obtingut una informació arqueológica més amplia sobre les muralles. Així, el seguiment de les obres i la realització de sondeigs arqueológics ens ha aportat dades sobre les característiques constructives d'aquests murs pero també sobre la seua datació. Al tram superior, singularitzat pels seus tres conrraforrs, hem trobat algunes cerárniques adossades sobre els paraments exteriors que ens remeten al darrer quart del segles XIX, data de demolició de les muralles. A la banda interior dels paraments, els sondeigs quasi no han oferit materials; només un dels fragments de cerámica recuperats, amb decoració de reflex metál-Iic de Manises ens permet datar la barbacana a partir de les darreres decades del segle XVIII. Alllarg tram de baix un dels sondeigs realitzats sobre els pararnents interiors ens ha aportat un fragment cerarnic, també de terrissa de reflex metál-Iic de Manises/Paterna, datable a finals del segle XV o primeries de XVI.

A mena de conclusió podem dir que gracies a les dades recollides hem obtingut un bon nombre d'informacions sobre els detalls i les característiques constructives de les muralles de Xábia. Ara sabem que n'hi hagueren almenys tres fases constructives entre els segles XIV i principis del XIX; rarnbé hem vist que, llevat del tram comprés entre la porta del Mar i el carrer Sant ]osep, la paret de la muralla mantenia una separació d'enrre 2 i 2,50 metres amb les cases de la vila formant un estret carreró i que la porta principal, el portal de la Ferreria, estava situat al final del carrer Major, al tram conegut com carrer Ambellons.