I Col·loqui d'Arqueologia Romana

EL VI A L'ANTIGVITAT ECONOMIA , 

PRODVCCIO I COMERÇ AL MEDITERRANI OCCIDENTAL

Malgrat la precarietat de dades, queda palesa, bé que d'una manera molt succinta, una determinada ordenació i explotació del sol conreuat peninsular en época visiqótica alhora que una evident desigualtat regional;i encara que, per I'agricultura d'aquests segles, cal esperar importants aportacions i matisos per part de l'arqueologia, no hi ha dubte, pero, que el sector vitivinícola juqa un paper de! tot destacat. No estranya que les fonts recullin sovint, a la manera d'un periodisme de sensació, les collites dolentes -tant de vi com d'altres productes- per fer una mena d'apologia del catastrofisme que, si bé és simptomatic de la fragilitat del sistema, no podia ser en absolut, almenys en general, la realitat de cada día.

Revisant els material s dipositats al magatzem del Museu Arqueológic i Etnológic Municipal de xábía varern trobar un important lot de fragments d'arntores que provenien del jaciment roma de la Punta de l'Arenal. Aquests materials, junt amb d'altres, foren recuperats durant les obres de construcció d'una casa que s'assentava damunt de part d'aquest jaciment. Tanmateix, gran quantitat de les restes arqueolóq.ques aparegudes foren conservades per la propietaria de la casa, M. Dolores Serres, qui junt amb la doctora G. Martin fou co-autora d'un treball on s'estudiaven les estructures de la Factoria Pesquera de la Punta de l'Arenal com també part deis materials trobats durant les obres d'edificació i d'altres provinents de diversos sondatges arqueológics realitzats per G. Martín. Segons aquest treball, la vida en el jaciment es va desenvolupar durant tres fases entre finals del segle I abans de JC. i el segle IV de la nostra era. Aquesta cronologia, pero, si bé es pot acceptar per als moments inicials del jaciment, cal retardar-la, basant-nos en alguns deis materials cerámics.' per a les seves dates finals, que arribarien a la darreria del segle VI.

Entre els fragments d'arnfores, fins ara inédits, varern trobar una ansa plana i de solc central no gaire marcat, amb una marca estampillada de la Mauritania Cesariana. Aquests contenidors, que corres ponen a la Forma V de les arntores d'Ostia, són identificables, segons CI. Panella, amb les Dressel 30. Són arníores de petites dimensions, base plana «di tipo verticale e pendente ed i colli bassi ma con imboccatura stretta-." Les pastes mostren una argila de color rosat amb petites impureses blanquinoses i de color marró, amb una engalba de tonalitat «avellana». Aqueixes mateixes característiques de pasta i engalba es troben a I'ansa que presentem. La marca és una estampilla rectangular ben enfonsada i (tal com s'esdevé en quasi totes aquestes marques) és de clara lectura: MAUR CAES/TUBUS, que desenvolupada sera MAURETANIA CAESARIENSIS/TUBUSUCTU.

Marques amb el nom de la ciutat d~ Tubusuctu (avui Tiklat) han estat trobades a Ostia, Roma, Nord d'Atrica i costa sud del País Valencia (R. Lequément anomena una ansa amb marca de Tubusuctu del Museu de l'Alcúdia d'Elx, Alacant). Pel que fa a la cronologia d'aquestes arntores" a Ostia apareixen en estrats datats en el segon quart del segle 111si , bé és possible que fossin produrdes des de les acaballes del segle 11,4 amb una data final de la darreria del segle 111,5 encara que arntores semblants, pero anepígrafes o amb d'altres marques, pogueren haver-se continuat produint durant el segle IV.

El contingut d'aquestes arntores no és encara ben conegut, probablement serien vinaries, tal com argumenta R. Lequément, sense que per ara es puguin aportar gaires informacions.