Joaquim Bolufer Marqués
Museu Arqueològic i Etnogràfic Municipal Soler Blasco
museu.xabia@gmail.com
El Museu Arqueològic i Etnogràfic Municipal Soler Blasco és un extens i ric museu valencià de la Marina Alta, una comarca situada a l'extrem més oriental de l'àrea centro-meridional del País Valencià. El municipi de Xàbia -amb una extensió de 68,3 km²- ocupa el vèrtex llevantí que separa els golfs de València i Alacant, els antics sinus Sucronenses i Illicitanus. És, per tant, un territori costaner amb una àmplia façana marítima d'uns vint-i-cinc quilometres de llargària que s’endinsa devers la mar esdevenint l’àrea peninsular més pròxima a l’arxipèlag balear, a només 60 milles de l’illa d’Eivissa.
Aquest museu té ja una llarga història de més de cinquanta anys que arranca en la dècada dels seixanta del segle passat. La idea i la voluntat per portar avant este projecte va sorgir d'un grup de jóvens dirigits per J.Celda, però especialment pel pintor J.B. Soler Blasco, entusiasta de la història i el patrimoni del seu poble. Soler i el seu grup de "Exploradors del Museu" realitzaven excursions i exploracions pel terme municipal de Xàbia i d'altres zones pròximes. Fruit d'aquelles eixides va ser l'arreplega de nombroses dades i objectes -més o menys valuosos des d'un punt de vista científic- que van contribuir a la formació d'un conjunt de materials molt diversos que van constituir el fons del primitiu museu. D'esta manera es va crear una xicoteta col·lecció que va ser exposada, en un primer moment, en les petites dependències del jutjat de pau municipal, però que poc després, l'any 1973, va ser instal·lada a la capella gòtica de Santa Anna, únic edifici conservat de l'antic Hospital de la vila de Xàbia. L'ànim i la il·lusió d'este grup, però sobretot la decidida postura de Soler Blasco, en aquell temps alcalde de Xàbia, aconseguiren que l'Ajuntament adquirira l'any 1975 l'antiga casa-palau d'Antoni Banyuls (1582-1662), xabienc que ara fa uns quatre cents anys, va fer fortuna en treballar i relacionar-se amb el Marqués de Dénia i la pròpia Corona.
Aquest edifici, un dels més rellevants de la vila, un dels pocs que sempre ha tingut la frontera de tosca sense emblanquinar, va patir notòries modificacions durant la segona meitat del segle XIX tot seguint les modes d’aquells moments marcats per l’auge econòmic produït per l’elaboració i comerç de la pansa. Així, alguns elements originals de la magnifica frontera, com l’arc de mig punt de l’entrada o els finestrals, van ser retallats, eixamplats, i en algun cas convertits en balcons. La cambra, caracteritzada per les deu finestres d’arc de mig punt dels porxens i la cornisa de tosca de la teulada, s’han mantingut inalterades fins els nostres dies, tot i que originàriament la teulada vessaria les aigües cap al pati de la casa, i no cap al carrer.
A l’interior, les modificacions adés esmentades i els distints usos que va tindre l’edifici, van alterar alguns dels seus elements, com ara l’escala, que va ser construïda durant la segona meitat del segle XIX. També els paviments foren substituïts en aquells moments, col·locant els bonics “mosaics” de pastilles hidràuliques de colors fabricats als tallers Nolla de València. Dels paviments originals de la casa del segle XVII, només s’ha conservat el pis de la sala VI del primer pis, que combina taulellets de “mocadoret” en blanc i verd, amb taulells quadrats de fang.
El 24 de juny de l'any 1977, van ser inaugurades les noves instal·lacions, i aqueix mateix any el museu va ser reconegut oficialment pel “Ministeri de Cultura”, sent per això un dels primers museus locals valencians que va rebre este reconeixement. Justament, a desembre del 1982, en reconeixement al seu principal impulsor i creador, la Corporació Municipal va decidir que el museu, portara el nom de J.B.Soler Blasco.
Aquella primera instal·lació museística presentava un contingut divers i un sistema expositiu que combinava, sense complexos, l'exposició més o menys sistemàtica i científica, amb l'efectisme i la teatralització. Es mostraven, junt amb algunes peces arqueològiques de la cova del Montgó i altres jaciments prehistòrics del terme, un bon conjunt de materials d'època romana procedents, majoritàriament, de la Punta de la Fontana. La resta de les col·leccions corresponien a objectes de valor històric o artístic d'època bàsicament moderna o contemporània, les col·leccions de ciències naturals (minerals, plantes, fòssils, insectes, fauna i malacologia) i els materials etnològics que en molts casos apareixien exposats recreant els ambients tradicionals de la casa, el camp o la ferreria tradicional de Minyana, que encara es manté sense alteracions importants.
L'any 1985, després de la mort de Soler, la direcció del Museu -ocupada per l'estudiós local Antoni Espinós Quero- i l'Ajuntament van encetar una nova etapa, iniciada amb la contractació d'un tècnic-arqueòleg, responsable de la catalogació, seguint criteris científics, del ric fons del museu. Alhora, es va redactar una primera carta arqueològica amb els jaciments més rellevants del terme, i la institució va passar a funcionar com el servei arqueològic municipal i una mena de departament responsable del patrimoni cultural del municipi de Xàbia.
L'any 1986 es reobrir l'exposició permanent del museu després d'una important reforma que va afectar tant als continguts com a l'exposició, amb uns criteris més asèptics i ajustats als coneixements històrics i arqueològics. Seguint els mateixos principis, el museu va realitzar una ampliació i reforma de les instal·lacions l'any 1991, augmentant ara el número de sales de l'exposició permanent de la primera planta i adaptant-ne, les dues d'etnografia situades a la planta superior.
Diverses actuacions posteriors van anar millorant i enriquint els continguts expositius, tant pel que fa als materials exposats (en molts casos procedents de les noves intervencions arqueològiques realitzades al terme municipal) com pel que fa al disseny gràfic de l'exposició.
L’estiu de l’any 2008, el museu va ser eixamplat amb un nou i modern edifici que ha millorat les instal·lacions museístiques, amb dues noves sales d’exposició – comunicades amb les dos plantes de l’antic museu – una sala de conferències, una petita biblioteca i dos sales d'emmagatzematge. El projecte d’aquesta ampliació ha estat realitzat per l’arquitecte Vicent Manuel Vidal, que ha creat uns espais diàfans a l’interior de l’edifici, il·luminat amb llum natural a la planta superior mitjançant les claraboies del sostre, i que utilitza materials i acabats de gran qualitat, com són ara la fusta i el marbre. L’escala que comunica les tres plantes, està formada per graons de pedra que s’encasten només per un costat sobre el parament interior de la paret que dóna al carrer Major.
L’exterior, folrat de pedra i amb sòcol de tosca en el costat del carrer Primícies, intenta unir els dos edificis utilitzant un llenguatge contemporani mantenint una nova socolada i continuant amb la repetició de finestretes a mena de porxens del pis de dalt. Al carrer Major, la frontera és blanca i llisa, amb la brancalada de pedra tosca de la vella casa que hi havia, recuperada i reinstal·lada. Aquesta porta, i un gran finestral amb reixa situat al pis superior són les úniques obertures que hi trobem en aquesta façana.
El fons del Museu de Xàbia
El primer catàleg del museu, realitzat l'any 1985, comptava amb 3041 peces inventariades, que van ser agrupades seguint un orde correlatiu en dos grans blocs: els materials que formaven les seccions d'Arqueologia i la secció Històrica, formada per 2180 peces, i les altres les peces, que formaven les seccions d'Etnografia i la de Ciències Naturals, amb un total de 861 peces.
A partir d'eixe moment, la nova dinàmica iniciada en el museu (prospeccions, excavacions i donacions), ha possibilitat, pel que fa al fons i les col·leccions d'esta institució, un gran increment dels seus materials que actualment arriba quasi a les trenta mil peces, la major part de les quals corresponen als materials arqueològics -aproximadament el 90 % sobre el total -.
Exposició permanent. Recorregut per les sales del museu
L'exposició permanent del museu ocupa actualment dotze sales; tres dedicades a l'etnografia i la cultura tradicional (sales X i XI situades a la planta superior, i la sala IV que ocupa un antic celler), i la resta centrades en l'arqueologia i la història del seu terme municipal.
La sala I mostra materials i dades de les ocupacions prehistòriques de Xàbia, començant per les restes recuperades a les excavacions de la cova Foradada, un important jaciment que va ser ocupat fa 30.000 anys per grups de caçadors i recol·lectors. També es mostren d'altres materials de la cova del Montgó, un jaciment amb una amplia ocupació des del Neolític Antic fins a l'edat del Bronze, així com d'altres poblats de l'Edat del Bronze com el tossal de Santa Llúcia i el cap Prim, un assentament situat vora mar del Bronze Final-Tardà en el qual s'han documentat activitats metal·lúrgiques del bronze.
La sala II està dedicada a la cultura ibèrica, mostrant-se materials ceràmics del poblat de la Plana Justa (segles VII-V ane), la cova de les Bruixes (segles II-I ane) i la penya de l'Àguila, un assentament que segons les darreres investigacions podria haver estat un campament de les tropes sertorianes durant la guerra de Sertori (81-72 ane). Però potser, la peça més destacada siga la replica de les peces d'or del Tresor de Xàbia, conjunt de joieria ibèrica trobat a la partida de Lluca l'any 1904, i ara dipositat al MAN.
La sala III recull un nombrós conjunt de peces d'època romana procedents de l'assentament de la Punta de la Fontana i de la contigua necròpolis d'inhumació del Muntanyar, així com d'altres materials de la mateixa cronologia recuperats al terme i el litoral de Xàbia. La punta de la Fontana o de l'Arenal, fou un gran assentament amb una cronologia emmarcada entre finals del segle I ane i el segle VII de ne; al jaciment s'han recuperat nombroses restes arquitectòniques i encara se'n conserven algunes estructures excavades a la roca com una gran bassa rectangular comunicada amb la mar mitjançant dos canals que tradicionalment ha estat interpretada com un viver de fauna marina vinculada a una cetariae. Uns 950 metres al sud-est del jaciment, es troba la Séquia de la Nòria, un impressionat canal excavat a la roca de 275 metres de longitud que feia passar l'aigua marina al Saladar, on hi van haver unes salines d'origen possiblement romà.
La sala V mostra de manera monogràfica les dades obtingudes en les cinc campanyes d'excavació fetes a la cova del Barranc del Migdia, una cova d'enterraments múltiples del calcolític, que a més, conserva un interessantíssim conjunt de pintures rupestres esquemàtiques. A la sala són exposats els materials més significatius trobats a la cova i les reproduccions de les pintures sobre un registre tridimensional obtingut mitjançant l'escanejat dels originals. Un vídeo explica les característiques del jaciment i alhora permet fer un recorregut virtual per l'interior de la cova.
En la primera planta estan les sales dedicades a l'època medieval i moderna. En la sala VII s'exposen els materials arqueològics d'època medieval andalusina procedents de diversos jaciments del terme de Xàbia, entre els qual destaca la torre de les Capçades, un petit assentament que conserva el basament rectangular d'una torre bastida amb murs encofrats de morter de calç i còdols que va ser ocupada entre finals del segle XI i la conquesta feudal de 1244. A partir d'aqueix moment l'indret fou ocupat durant uns pocs anys per pobladors cristians que aviat abandonaren l'assentament.
De la màqbara de Cap de Martí es mostra una inscripció funerària datada el 29 d’abril de 1199, una de les escasses mostre d'epigrafia en àrab conservades als museu valencians.
La sala VIII correspon als primers temps de la conquesta feudal amb ceràmiques i altres materials procedents de la vila de Xàbia amb cronologies de finals del segle XIII i primera meitat del XIV. Destaquen les ceràmiques esmaltades de Paterna i Manises, així així com algunes peces procedents del fossar medieval de la plaça de l'Església.
Podem considerar la vila de Xàbia com una fundació feudal, que va anar configurant la seua trama urbana al voltant un fortalesa o cortigium encerclada per un recinte emmurallat que ja existia a principis del segle XIV.
La sala VI, recull diversos materials trobats en algunes de les 32 intervencions arqueològiques realitzades al nucli històric de Xàbia, conjunt urbà definit a l'interior de les Rondes, amples vials per on corrien les muralles alçades a la segona meitat del segle XV i que van ser enderrocades entre 1869 i 1874. El registre arqueològic trobat a la vila és estens, destacant la gran diversitat pel que fa a l'origen de les peces, amb ceràmiques i altres materials procedents de tallers valencians -Paterna, Manises, l'Alcora- , catalans, aragonesos i italians.
La sala IX mostra peces diverses d'època moderna, amb un nombrós conjunt de ceràmiques italianes dels segles XVI-XVIII trobades a Xàbia, alguns materials de caire artístic religiós -escultura i pintura-, d'altres de valor històric, coma la maça de la vila de l'any 1800, i un recull dels materials -bales de canó, vaixella ceràmica, pipes i altres- recuperats a l'excavació del Castell de la Granadella, una petita fortificació del sistema de defensa del litoral valencià bastida l'any 1739.
Les sales X i XI del vell edifici estan ocupades per materials etnogràfics propis dels oficis i les activitats de la societat tradicional de Xàbia centrades, quasi com per tot arreu, en els treballs agrícoles. Un producte agrícola va ser determinant de l'economia i molts altres aspectes de la societat local: el conreu i elaboració de la pansa de raïm de moscatell. Les eines i els procediments per a l'elaboració d'aquest producte dedicat en gran part a l'exportació, són exposades a la planta superior del museu.
Com hem dit més amunt, l’ampliació del museu ha creat dues noves sales d’exposició. La primera, en la planta baixa, està destinada a les mostres temporals, mentre que la sala de la primera planta acull un exposició monogràfica sobre l’arqueologia submarina del litoral de Xàbia, que ha estat possible gràcies a la participació de C.Miravet i Ph.Lafaurie, submarinistes col·laboradors del museu. La sala mostra una col·lecció de 24 àmfores recuperades a la costa que ocupen un ventall cronològic de quasi catorze segles, des de les àmfores fenícies de tipus R-1, fins les petites àmfores de cronologia tardo-antiga. També s’exposen nombrosos objectes ceràmics i metàl·lics que expliquen els contactes i les relacions de les nostres terres durant els darrers dos mil cinc cents anys, amb peces tan excepcionals com un infundibulum etrusc de bronze del segle VI ane, vasos i objectes diversos de cronologia romana, peces ceràmiques d’època andalusina (segles IX-XIII), recipients de ceràmica esmaltada i comuna dels segles XIV-XVIII i peces diverses: envasos ceràmics, pipes i ampolles de vidre del segle XIX i principis del XX procedents de Gran Bretanya i altres països europeus trobats a l’àrea del port de Xàbia; indicadors clars de l’intens comerç d’aquells moments relacionats amb l’exportació de la pansa. Completa l’exposició la restitució d’una gran àncora romana amb cep i cèrcol de plom de només una ungla.
Bibliografía
Bolufer Marqués, J. (1999): Xàbia. La seua història. Edita Ajuntament de Xàbia / Museu Arqueològic i Etnogràfic Municipal “Soler Blasco”. (Folleto editado también en inglés y castellano). Sant Vicent del Raspeig: Gráficas Díaz.
Bolufer, J.; Reus, F.; Casabó, J.; Olcina, M.; y Bas,O. (2004): Xàbia. Arqueología y museo (catálogo) Museos Municipales en el MARQ. Sant Vicent del Raspeig: Gráficas Díaz.
Both Educació y Bolufer, J. (2006): Les 1000 històries del museu. Edita Ajuntament de Xàbia / Museu Arqueològic i Etnogràfic Municipal “Soler Blasco”. (Cuaderno didáctico del Museo de Xàbia). Benissa: Gironés Impresores.
Información general y descripción de las salas del museo Soler Blasco disponible en: <http://www.ajxabia.com/ver/1213/mvsev-soler-blasco.html
