Arqueologia i historia urbana

  LES OBRES DE REURBANITZACIÓ DE LA VILA DE XABIA 2006-2008.

Joaquim Bolufer Marqués. Arqueoleg municipal de Xabia 

Les obres de reurbanització | pavimentació realitzades a la vila de Xabia, han permés obtindre una gran quantitat de dades sobre la história urbana i recuperar un quantios conjunt de restes arqueologiques. Tots aquests materials | estructures apareguts al subsól dels carrers i places del poble, ens aporten una valuosa informació que ens permet aproximar-nos a alguns aspectes de la vida de Xábia en segles passats, i ens faciliten dades sobre els aixovars i les eines doméstiques de l'época medieval i moderna de la població. Peró també hem aconseguit altres informacions que ens ajuden a conéixer la trama urbana anterior a l'época Moderna (segle XVI), moment en que es va produir un fort creixement urba que eixam plará la vila cap a ponent i llevant, i deixara el nucli encerclat per les actuals rondes.

A febrer del passat any 2006, varen comencar les obres als Ambellons, en l'extrem oest del carrer Major. Des d'aquí, les obres han afectat basicament als carrers situats al voltant de lesglésia de Sant Bertomeu, espaí urba que correspon en gran mesura, al primitiu recinte emmurallat d'epoca medieval, emmarcat a llevant pel carrer Roques, a ponent pel carrer Sant Josep, Verge del Pilari Pastores, a la part meridional per un sector de la ronda Sud i al nord per un tram de lavinguda Princep d'Astúries i la ronda Nord.

La major part de les estructures aparegudes s'han concentrat als espaís públics (places | carrers) situats al voltat de l'església | lajuntament; precisament els espais urbans que havien estat remodelats i afectats per la construcció de Sant Bertomeu (iniciada, pel que sembla, a finals de I'época medieval) o comia placa de Baix, remodelada i eixamplada cap a la segona meitat del segle XV, En altres zones, com la placa Celestino Pons, les estructures aparegudes corresponien a les restes de lantic convent de les monges Agustines, que va ser destruit durant la guerra de 1936-39, el solar del qual va servir per bastir el mercat municipal, edifici de planta rectangular i una superficie prou més reduida que l'antic convent, sobretot en el costat sud, on abans hi havia la petita placeta de les Monges.

Tot i que hem de considerar la vila de Xabia com una fundació d'epoca feudal, creada arran de la conquesta de Dénia i la resta de la Marina Alta per les tropes de Jaume | a mitjans del segle XIII, algunes excavacions arqueologiques realitzades a la vila (carrer Santa Marta i carrer Sant Agusti) han permés constatar que hi va haver amb anterioritat una reduida ocupació en epoca prehistórica i d'altra posterior d'epoca andalusina o islámica. Justament, les restes més antigues aparegudes en aquest llarg seguiment arqueologic (2006-2008), ha sigut un gran sitja (X08-5-94) situada al carreró del Sagrari, de forma ovoide amb 270 cm. de diametre máximiuns 200 cm. d'altura maxima conservada, Aquesta estructura, que va aparéixer amortitzada amb un gran reompliment de pedres, corresponia a una mena de diposit excavat sobre el tap natural que serviria per emmagatzemar cereals i d'altres productes agrícoles, | que fela la mateixa funcio que els nombrosos “pouets de moro" que trobem en moltes partides del terme. Precisament, la més antiga estructura d'época cristiana trobada en aquestes excavacions arqueológiques, corresponia a una sitja, també excavada al sól natural de tap, de caracteristiques semblants a l'anterior, que conservava uns 105 cm. d'alcada máxima i base plana amb un diametre de 220 cm. A les terres que l'omplien vam recuperar fragments de cerámiques de procedéncia catalana | altres materials que ens permeten datar el conjunt durant la segona meitat del segle XIII, sent per aixo l'estructura feudal més antiga trobada a Xabia, ja que correspon als moments de la fundació de I'actual vila. 

Aescassadistanciad'estasitja, hiva apareíxer un fornal de forma cilíndrica, excavat al sól natural, de 70 cm. d'alturai 108 cm. L'analisi dels materials arqueologics que hi estaven associats, ens ha permés interpretar aquesta estructura com el fornal de fundició d'una de les campanes de l'església. A més, la seua ubicació, al costat de labsis de Sant Bertomeu - que correspon a la construcció més primitiva de l'església - i d'altres elements, ens permet datar aquest fornal de campana en algun moment del segle XIV. 

Potser pero, les estructures aparegudes de més rellevancia pertanyien al — fossar o cementeri medieval de la vila, que ocupava gran part del solar del vell Ajuntament (com demostren les restes conservades a loficina de Turisme) ¡ s’estenia per la placa de l'Esglesia. El sector ara descobert corresponia al'área nord-oest del cementeri, sent delimitat al nord, per un mur de encofrat de pedres i morter de calg, que arrancava del cantó nord-est de l'Ajuntament i corria en direcció oest. A linterior d'aquest espai hi aparegueren quatre fosses excavades sobre el sól natural de gleva. Totes mostren unes característiques similars, amb una orientació est-oest amb el capcal a ponent i una forma trapezoidal amb els extrems arrodonits. Totes quatre estaven trastocades i rebolicades per les successives reutilitzacions d'aquest espai d'enterraments aixi com per les obres realitzades a la placa durant la decada dels anys cinquanta del segle passat. En tot el conjunt ha estat possible individualitzar cinc enterraments (sempre en decubit supi) i diverses restes d'altres que correspondrien a enterraments rebolicats. Els materials arqueologics han estat ben escassos, només alguns fragments de cerámiques medievals i les restes ossies dels individus enterrats, Cal destacar, peró una peca cerámica singular; es tracta d'un cap de calavera d'uns 4 ¢m. amb els trets esquematitzats i un orifici per emmanegar a la base. La peca, apareguda dins les terres alterades per les modernes obres del segle XX, presenta unes caracteristiques que ens fan considerar-la de cronologia medieval i vinculada al fossar, potser relacionada amb algun ritual medieval d'enterrament. En conjunt, podem situar el període d'utilització del fossar entre els segles XIV i XV.

Al marge d'aquests elements més singulars, la gran majoría de les estructures aparegudes corresponen a les vint-i-una sitges (denominades popularment com pouets de moro) localitzades ¡ excavades, que mostren unes característiques ben similars (de forma ovoide i excavades sempre al tap) i uns materials arqueologics que les omplien datables entre els segles XIV i XV, Aquestes estructures haurien de vincular-se a espaís don tics - cases o vivendes - que originariament ocupaven espais que ara corresponen a carrers i places.  

A mes de les sitges -destinades a guardar cereals i altres collites-, també hem excavat cinc pous negres o femers de datacions mes tardanes (segles XVII-XIX) com ara els dos femers rectangulars de l'antic convent de les Agustines apareguts a la plaça de Celestino Pons. 

Queda encara molta feina per fer; cal estudiar els materials i les estructures aparegudes, cal restaurar i exposar allò mes significatiu. El que fins ara hem fet, ha estat possible gràcies al treball i la col·laboració d'una bona colla de companys: Marcos Lumbreras, Carles Monfort, Vicent Peña, Josep Buigues, Manuel Hidalgo, Celso Núñez, Guillem de "Barretes" i d'altres.