Cova del barranc del Migdia

per Joaquim Bolufer Marqués 

ARQUEOLEG MUNICIPAL DE XABIA

El 9 d'abril de l'any 1989 uns joves del Centre Espeleologic de Gata feien practiques d'escalada sobre les cingleres de la solana del Montgó. Mentre descendien per les parets de la capcalera del barranc del Migdia van parar en una cova oberta al mig del tallat vertical, a uns quaranta metres sobre el terra. Ben prompte s'hi adonaren d'uns motius pintats en color negre situats sobre les parets i el sostre de la cova. També en terra, hi havien alguns testets esmaltats de color turquesa. Visites posteriors permeteren avaluar l'interés d'aquest jaciment que conserva un important conjunt de pintures rupestres d'estil esquernatic associades a un enterrament col-lectiu, també d'epoca prehistórica. Aquells fragments de cerámica esmaltada recuperats a la sala de les pintures, corresponien pero a una ocupació molt posterior, de les darreries del període andalusí, poc abans de la conquista feudal de les terres de la Marina Alta.

La cova del barranc del Migdia, o del Migjorn, esta situada a uns 375 metres d'altura, sobre les cingleres verticals del Montgó, just on cornenca aqueix barranc. Té tres boques o obertures, la més gran, oberta al sud-oest, és la que acull el conjunt de pintures rupestres; a l'extrem oposat, ataüllant cap al llevant, es troba l'entrada des de la qual s'efectua ara l'accés. Al mig de la galeria entre aqueixes dos obertures s'obri un forat penjat sobre la paret, orientat al migjorn, al qual s'accedeix des de la sala central de la cova, espai que acullla cambra funeraria del jaciment. En total uns 38 metres de recorregut des de l'accés fins a la sala de les pintures, tot i que si comptem totes les galeries, el recorregut interior de la cova és de 52 metres, amb un desnivell máxim a l'interior, entre el sostre i el punt més baix, de 9 metres.

Les dificultats d'excavar en aquest jaciment -on cal pujar per una paret de 10 metres per arribar a la boca (sud-est), la de més fácil accés- i les despeses que comportarien aquests treballs arqueológica, van provocar que es postposara la intervenció. A partir de 1990 s'iniciaren des del Museu de Xabia els treballs de calc i registre grafic de les pintures, que van ser publicats, junt amb un ampli estudi sobre el jaciment, l'any 1997 (1. Casabó, E. Martínez i 1. San Pedro; Revista Aguaits núm. 13/14). No va ser pero fins l'any 2009 quan gracies al recolzament economic de la Fundació Cultural CIR E es van iniciar els treballs sisternatics d'excavació del jaciment. Aquesta primera campanya es va desenrotllar al més d'octubre del 2009, mentre que al 2010 s'hi realitzaren dues campanyes, la primera entre juny i juliol, i la darrera entre novembre i desembre.

L'excavació arqueológica ha afectat els sediments de la sala central, lloc on es troben els enterraments. Aquest espai té uns dimensions aproximades de quatre metres i mig de longitud (est-oest) i uns tres metres i seixanta centímetres d'amplária (nord-sud), mentre que l'altura máxima és de 165 cm., tot ique després d'haver excavat una part deIs sediments s'ha ampliat, arribant quasi als dos metres en algun punto Al costat nord de la sala, i seguint aqueixa direcció, es situa l'inici d'una galeria d'uns 50 cm. d'amplaria, que apareix reblida amb els sediments arqueologics que acompanyen el conjunt dels enterraments col-Iectius. Aquesta galeria, de la qual només s'ha excavat parcialment el seu inici, té uns quatre metres de longitud, espai que probablement s'eixamplira a mesura que avance l'excavació. Pero aquest nou projecte d'investigació, pretén també revisar i registrar amb noves tecniques el conjunt de les pintures rupestres esquernátiques del jaciment. Es per aixo, que s'han documentat amb un escaner laser 3D les parets de la sala de les pintures, la qual cosa ens permetra conéixer i restituir tots els detalls d'aquest conjunt pictóric.

Junt amb els enterraments col-lectius, l'aspecte més important i més singular d'aquest jaciment és el conjunt de les pintures rupestres. A l'estudi anteriorment citat (Casabó, Martínez & San Pedro, 1997), van ser individualitzats deu panells pictórics, tots ells emmarcats dins de l'estil esquematic, i per tant, amb unes datacions que podem considerar coetanies al conjunt dels enterraments trobats a la cova. La gran majoria de les pintures, i sens dubte les que mostren una técnica més depurada, van ser realitzades en pintura negra, mentres que els escassos motius realitzats en roig presenten un redurt repertori, format basicament per digitacions o barres paral-Ieles que se superposen als motius pintats en negre. L'ampli repertori de les representacions fetes en pintura negra esta format per barres, triangles, rombes, i d'altres formes geometriques més complexes amb forma de meandres i ziga-zagues, d'estrela, de pinta, formes d'animals quadrúpedes (probablement cabres), formes antropomorfes i un motiu complex que pot ser interpretat com una figura semblant a un ídol oculat sobre placa. La major part d'estes representacions, en tot cas aquelles que presenten un millor estat de conservació, mostren un trae; ben definit, amb una pintura plana i densa. Molts dels motius són representacions molt xicotetes, quasi miniatures, com s'aprecia sobretot en els quadrúpedes, amb longituds máximes que quasi no arriben als 20 mm. En les pintures del Migdia apareixen molts dels motius i representacions del repertori de l'art esquernatic, que en alguns casos formen escenes, com el conjunt de quadrúpedes a la carrera del panell X, pintats sobre el sostre de la cova; o bé apareixen associats, com ocorre amb un dels conjunts més coneguts i significatius de la cova, els dos pectiniformes (en forma de pinta) horitzontals i paral-Iels, idos estel-liforrnes (en forma d'estrela) units lateralment, situats just per davall dels pectiniformes. A l'hora, aquest conjunt, que pareix representar un ídol oculat, sembla associar-se amb un ídol antropomorf (de forma humana) de cos bitriangular, unit pels vertexs, cap redó i bracos formats per un trae; vertical.

Un altre dels panells més interessant i millor conservat, és el VIII, situat en un forat o xicoteta cavitat del sostre de la cova. Es tracta d'un conjunt pintat també en negre, amb una gran figura central de forma arrodonida, plana en la part superior, que apareix reomplida amb traeos angulosos que descriuen una especie de retícula. Associada probablement a esta figura, apareixen alguns traeos solts situats al seu voltant. Les semblances més proximes a aquest motiu, les troben en una representació en fusta d'un ídol oculat d'epoca calcolítica que va ser trobat, junt amb d'altres objectes, a la Cueva Sagrada (Lorca, Múrcia), jaciment que també corres pon a una cova d'enterraments col-Iectius amb unes datacions molt similars a les del Migdia. Sense dubte, els avances més notoris en el coneixement de la cova del barranc del Migdia s'han produit gracies a l'excavació de la sala central, espai que podem definir com la cambra funeraria del jaciment. Les tres campanyes arqueologiques realitzades han permés descobrir restes diverses d'aqueix enterrament col-Iectiu format per un ampli conjunt de "paquets" d'ossos que corresponen a diversos individus: homens, dones i xiquets. 

La gran quantitat d'enterraments dipositats en un espai tan redurt, així com altres factors difícils d'avaluar, fan que siga complicat poder determinar i individualitzar els "paquets" funeraris, o siga, cadascun dels conjunts d'ossos que corresponen a cada enterrament. Aqueixos factors poden ser els propis rituals funeraris, és a dir, la manera de com s'han deixat els paquets, o bé com afecta la col-locació d'un nou enterrament sobre els anteriors. També pero, hi han altres fenornens produits amb posterioritat a estos rituals, que poden alterar o emmascarar l'orde original, (processos que anomenem postdepocionals), que s'esdevenen després de realitzar l'enterrament i que poden obeir a causes naturals i casuals, com els caus deIs rosegadors o altres factors. 1 en un últim lloc estaria la utilització d'aqueix mateix espai en moments posteriors per altres finalitats, com ara el possible ús de la cova com a recer de pastors, o lloc d'amagatall.

Aixo fa que moltes vegades I'area excavada semble més aviat una ossera (conjunt d'ossos), on els successius enterraments haurien alterat i modificat els anteriors, agrupant inclús els ossos. A la cova del barranc del Migdia sembla pero, que els distints i successius enterraments no trastoquen els anteriors "paquets", o si més no, sembla que els rituals de deposició deIs enterraments no mostren aqueixa intenció d'alterar-Ios. Els enterraments del període calcolític solen acompanyar-se d'un "aixovar funerari", format per objectes i altres materials que es dipositen junt al mort: collars i penjolls d'adornament, vasos de cerámica, puntes i fulles de sílex tallat, aixols i destrals de pedra polida, instrumental metal-líe de coure/bronze, ídols d'os o pedra, i altres peces, no sempre facils d'interpretar, com són restes ossi es de fauna que potser foren els testimonis d'ofrenes cárniques. També a la cova del barranc del Migdia apareixen aquests aixovars: peces de valor simbolic, ofrenes a les forces natural s o potser a les dei'tats, o be objectes que acompanyaran i facilitaran el transit del difunt al més enlla. Aquí són abundants les puntes de sageta de sílex tallat (se n'han trobat onze fins ara), de diverses formes, pero realitzades sempre utilitzant la técnica del retoc pla, invasor i continu executat a pressió, que afecta les dues cares de la peça. També de sílex tallat són algunes fulletes i ascletes i una lamineta que podria correspondre a una possible dent de falc.

El conjunt més nombrós, pero també el més fragmentat, corres pon a les cerámiques. Vasos fets amb pastes grolleres, amb abundant desgrassant blanquinós, de coccions irregulars i diverses tonalitats. Sembla tractar-se en tots els casos de formes de volum mitja, més o menys hernisferiques, sempre obertes, de vora recta lleugerament inclinada cap a dins, i base convexa. omés un fragment presentava decoració; correspon a la paret d'una vas de tamany mitja que conservava sobre la cara exterior tres motius pintats en roig, sols parcialment conservats, que podem definir com de tipus geometric, i que recorden els motius angulars esquematics que decoren les parets de la sala contigua de les pintures. Aquestes peces ceramiques contindrien, ben segurament, llet o altres productes que acompanyarien el difunt i servirien d'ofrena funeraria. 

Més escassament, han estat trobades altres peces d'aixovar més singulars, com és ara la closca d'un "dentalium" (mol-Iusc marí), usada com element d'adornament d'algun penjoll. Destaquen, pero, un petit aixol de pedra blanca poli da, possiblement sil-limanita, i un punxonet de coure/bronze de només uns 35 mm de longitud, amb un extrem apuntat i secció quadrada. Tal com hem dit més amunt, és ben complicat definir i individualitzar cadascun dels enterraments. S'ha constatat pero, que alguns deIs enterraments estaven marcats per un o més bloc s de pedra calcaría, sense treballar, que apareixien col-Iocats al costat o damunt de l'enterrament. 

Les restes hurnanes recuperades en les tres campanyes d'excavació han estat estudiades per C.Roca de Togores, arqueologa especialista en antropologia del MARQ, que col-labora i participa en aquest projecte d'investigació. Cracies a aixó s'han documentat en les tres campanyes d'excavació realitzades un total de huit individus, tres dels quals eren xiquets d'entre 9 mesos i 5 anys, i la re ta individus adults, tres dones d'entre 18 i 40 anys, idos homes d'entre 20 i 40 anys. EIs grups humans que varen crear i utilitzar aquesta necropoli pertanyien al calcolític, període que correspon als darrers moments del eolític, amplia etapa que marcara el final de les cultures dels cacadors i recol-lectors i l'aparició de l'agricultura i la ramaderia. Aquest transcendent canvi cornencara a casa nostra a mitjans del VI mil-Ienni abans de nostra era, mentre que el calcolític podem situar-lo al III mil-Ienni ane, aproximadament entre els anys 2700 i el 2000 abans de nostra era.

EIs homens que enterraren els seus morts a la cova del barranc del Migdia centraven la seua activitat en l'agricultura, basicament cerealística (ordi i blat) i les activitats ramaderes derivades del pastoreig d'ovicaprids. EIs seus poblats, de dimensions modestes, estaven situats a la vall, prop dels cultius. D'aquestes ocupacions només tenim escassos indicis arqueologics, tan sols alguns fragments ceramics, i poc més, recuperats a la vall de Pexet, jaciment arqueologic situat a la part de ponent de la vall que ocupa un suau alteró a la vora de la Barranquera. Les optimes condicions d'este assentament van fer que tinguera una amplíssima ocupació, iniciada probablement al calcolític i que va perdurar, amb solució de continuitat, en epoca tardo ibérica, romana i andalusí.

Fins al calcolític, són escassos els enterraments d'epoca prehistorica documentats al País Valencia; més encara, els pocs coneguts corresponen a enterraments individuals o dobles. És a partir d'aquest moment, coincidint amb una gran proliferació de poblats en zones planes, indicadors d'un important creixement dernográfic i una clara tendencia a la sedentarització, quan apareixeran les necrópolis col-Iectives en coves que caracteritzen el calcolític valencia. L'aparició d'aquests nous rituals funeraris, s'ha d'explicar pel desenvolupament del sentiment de territorialitat, que vincula cada cop més estos grups d'agricultors i pastors amb un territori propi i concret. La necropoli col-lectiva, on reposen els membres del grup, perpetuara la seua vinculació al territori. A l'hora, la similitud que mostren els aixovars dels difunts, amb un registre d'objectes que va repetint-se, així com el fet de no trobar signes diferencials entre els enterraments, fan pensar en grups amb poques diferencies socials, pero amb un marcat sentiment identitari comú.

Aqueix sentiment de territorialització apareixeria reforcat pel conjunt de pintures rupestres esquematiques que guarda el jaciment, situades en un lloc central i rellevant de la vall, un punt singular del Montgó que ha estat durant generacions relacionat amb els ritmes de la societat agrícola tradicional. El barranc del Migjorn (o del Migdia) funciona com un rellotge de sol que marcava i marca el ple del migdia, tal com clarament indica el seu nom. Així, la cova, usada per aqueix grup huma del calcolític com cementeri i espai simbolic, esdevindria una fita reconeixible de la seua vinculació a la vall i el seu entorno Al terme de Xahia coneixem altres jaciments, també en coves, que han aportat restes humanes i que caldria considerar com coves d'enterrament. Quasi tots aquests jaciments arqueologics estan situats al Montgó, la gran majoria a la solana. Entre tots hi destaca la cova del Montgó, jaciment amb una amplíssima cronologia, que sembla que va ser utilitzat al període calcolític com necropoli col-lectiva i on s'han documentat les restes d'un mínim d'll individus.

A pesar de la seua situació, amagada i de difícil accés, o potser per aixo, la cova del barranc del Migdia va ser ocupada molts anys després d'haver estat usada com a necropoli prehistórica. Van ser pero ocupacions eventuals, de curta duració. La primera correspon a un moment no ben determinat que podem situar, en epoca tardoromana, potser cap al segle V de nostra era. Son pocs els materials d'aquest moment, alguns fragments d'una amfora d'origen africa i d'altres fragments de cerámica comuna. Estos materials provenen de la sala central i van ser trobats en les capes superficials de l'excavació. Un altre moment d'ocupació de la cova es va produir molts segles després, en epoca andalusina, poc temps abans de la conquesta de Iaume 1 d'estes terres. La troballa més important d'aquest moment és un conjunt de monedes almohades i altres peces de cerámica, com ara una orseta amb esmalt turquesa quasi sencera. Sembla dones, que en aquest moment la cova va servir com amagatall; potser inclús, la ocultació es va produir davant la imminent arribada l'any 1244 dels conquistadors feudals. Un interés i la importancia d'aquest jaciment, del que encara queda molt per investigar i aclarir, ha permés aconseguir una important ajuda del Ministeri de Cultura dins els projectes per a la Conservació, Protecció i Difusió de Bens Declarats Patrimoni Mundial, declaració que té la cova del barranc del Migdia per estar inclosa entre els jaciments d'Art Rupestre de l'Are Mediterrani de la Península Ibérica. Amb aquesta ajuda estem realitzant diversos treballs, com ara els estudis sobre aspectes del jaciment, un ampli registre grafic en 3D de la cova, un documental, i una exposició per mostrar i divulgar els diversos aspectes del jaciment i els seus voltants. 

No cal dir, que tots aquests treballs són possibles gracies a la col-Iaboració de diverses institucions: Ministeri de Cultura, Ajuntament de Xabia / Mvsev Arqueologic i Etnografic Soler Blasco, Fundació Cultural CIRNE, MARQ, Bombers de la Diputació d'Alacant, Centre Excursionista de Xabia, Parc atural del Montgó, Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, Universitat de Mainz (Alemanya); i un bon nombre d'investigadors: Marco Aurelio Carcía, Joan de Déu Boronat, Jorge Soler, Daniel Tejerina, Consuelo Roca de Togores, Carolina Domenech, Olímpia Bas.