Museu de Xàbia
Informació i comunicació de les investigacions i activitats desenrrotllades pel Museu de Xàbia.
divendres, 28 de juliol del 2023
I Col·loqui d'Arqueologia Romana
Cova del barranc del Migdia
per Joaquim Bolufer Marqués
ARQUEOLEG MUNICIPAL DE XABIA
dijous, 27 de juliol del 2023
Arqueologia i historia urbana
LES OBRES DE REURBANITZACIÓ DE LA VILA DE XABIA 2006-2008.
Joaquim Bolufer Marqués. Arqueoleg municipal de Xabia
Les obres de reurbanització | pavimentació realitzades a la vila de Xabia, han permés obtindre una gran quantitat de dades sobre la história urbana i recuperar un quantios conjunt de restes arqueologiques. Tots aquests materials | estructures apareguts al subsól dels carrers i places del poble, ens aporten una valuosa informació que ens permet aproximar-nos a alguns aspectes de la vida de Xábia en segles passats, i ens faciliten dades sobre els aixovars i les eines doméstiques de l'época medieval i moderna de la població. Peró també hem aconseguit altres informacions que ens ajuden a conéixer la trama urbana anterior a l'época Moderna (segle XVI), moment en que es va produir un fort creixement urba que eixam plará la vila cap a ponent i llevant, i deixara el nucli encerclat per les actuals rondes.
Arqueologia i obres públiques
L'arqueoleg municipal, Joaquim Bolufer, detalla les noves aportacions al coneixement de les muralles de la vila de Xábia arran de les excavacions dutes a terme entre 2006 i 2008.
Les obres de condicionament i rehabilitació iniciades a febrer del passat any 2006 al nucli historie de Xábia, a més de renovar les infraestructures públiques i remodelar les rondes i un ampli sector dels carrers i places del poble, han permés recopilar un notori conjunt d'informacions sobre l'arqueologia i la historia de Xábia. I aixo malgrat que els treballs arqueologics realitzats des del Mvsev Municipal de Xábia han consistit a fer el seguiment de les obres i recollir dades i informacions que només de forma puntual i en árees determinades, s'han concretat fent cales i sondeigs arqueologic.
De manera ben especial, les obres de les rondes ens han permés coneixer algunes de les característiques de la muralla que fins a la segona meitat del XIX (el procés d'enderrocament es va iniciar l'any 1869 i va acabar el 1874) havia tancat i protegit la vila de Xábia, Pero aquest mur, enderrocat per les forces "progressisres" del segle deneu, no havia estat el del prirnitiu recinte de Xabia; sabem per la documentaeió que a principis del segle XIV, en temps del rei ]aume II -el net del conqueridor-, la vila ja disposava d'un mur o tanca que la protegia. Els documents no ens expliquen pero quin era el tracat d'aquell primitiu recinte. Tot valorant les informacions aportad es per les nombroses excavacions arqueologiques feres als solars de la vila des de l'any 1990, podem marcar una área en la qual es localitzen les estructures i els materials arqueologics anteriors al segle XV. Bo i combinant aquestes dades amb la trama urbana de la vila i el possible basament d'un mur de tanca conservat al número 5 del carrer Roques (erróniament considerat com la torre d'En Cayrat), ens atrevim a definir un recinte aproximadament quadrangular que estaria emmarcat a llevant pel carrer Roques, al migdia per la Ronda Sud (alrrament dita Muralla de Baix), a ponent pels carrers de Sant ]osep, Verge del Pilar i Pastores, i al nord per l'avinguda Príncep d'Asrúries i la Ronda Nord (popularment coneguda com la Muralla de Dalt).
Medieval feudal: primers temps de la conquesta feudal
ELS PRIMERS TEMPS DE LA CONQUESTA FEUDAL A XÀBIA.
L’EVIDÈNCIA ARQUEOLÒGICA
Joaquim Bolufer Marqués, Museu Arqueològic i Etnogràfic Soler Blasco
Resum:
L'actual territori de Xàbia fou conquistat coetàniament a l’ocupació de la ciutat de Daniya esdevinguda entre maig/juny de l’any 1244. Tanmateix, els primers documents escrits que ens parlen de l’actual vila de Xàbia són del regnat de Jaume II, net del conqueridor, datats entre novembre de 1304 i maig de 1308. En aquests documents s’esmenta una fortalesa bastida pels «xabiencs», ben probablement el cortigium conegut per altres documents posteriors, que comprenia una torre —la torre de l’església— i la torre i les cases d’En Joan Cairat, totes dues delimitades per una tanca de tàpia i una vall amb avant-mur. Els testimonis arqueològics d’aquells primers temps de colonització feudal a Xàbia són minsos; tanmateix, el Museu de Xàbia ha anat recollit i documentant des de fa quasi trenta anys alguns materials —bàsicament ceràmiques— d’aquelles primeres dècades d’ocupació dels nous pobladors cristians. Dos són els jaciments que han aportat materials: la vila de Xàbia i la torre de les Capçades. En aquesta comunicació presentarem totes les evidències arqueològiques d’aquests moments, emmarcant-les dins el seu context històric.
Paraules clau: Arqueologia, Conquesta feudal, Segle XIII, Importacions catalanes, Xàbia, País Valencià.
1. Introducció
L'actual territori de Xàbia fou conquistat coetàniament a l’ocupació de la ciutat de Daniya esdevinguda a juny de l’any 1244 per obra del cavaller Pere Eiximén d’En Carroç, lloctinent del conqueridor. Les primeres notícies conegudes sobre aquest territori són quatre documents recollits a les Efemèrides de G. Cruanyes (1986), que segons aqueix erudit, es trobaven a l’Arxiu Municipal de Xàbia i feien referència a aquesta vila. Tanmateix, aquests documents, emesos per Jaume I entre el 9 de maig de 1245 i el 6 de juny de 12732 , fan referència en realitat a Dénia i el seu terme, dins el qual es situava Xàbia. No sabem perquè, G. Cruanyes tergiversa les cites d’aquests documents situant-los a l’Arxiu Municipal de Xàbia, quan en realitat formen part de l’Arxiu Municipal de Dénia i l’Arxiu de la Corona d’Aragó. En tot cas, allò que indica la documentació és la necessitat que el monarca té de repoblar les noves terres conquistades, i per això concedeix privilegis i ofereix terres, cases i tallers, no només als cristians, sinó també a musulmans i jueus: “...donandi et dividendi ac stabiliendi pro nobis, quibuslibet christianis, iudeis et sarracenis, at utilitatem nostram, domos et operatoria et plateas et alias terras, que et quas in Deniea et in Calpe et in terminis suis inveneris ad donandum...”3 . A hores d’ara, el document més antic en el qual s’esmenta el terme de Xàbia és de l’any 1264. En aquest document conservat a l’Arxiu del Regne de València, Jaume I fa donació a En Galceran de Cruanyes d’una .... “he reditate, turris et alcharea quondam vocatam Benimadroch site termini Xabee in castri Denia”. El Benimadroc és, a hores d’ara, el nom d’una partida situada a l’àrea central de la Vall de Xàbia, entre la Barranquera al sud, el Montgó al nord, la Vall a ponent i els Tossals a llevant. Tanmateix, les primeres referències concretes que ens parlen sobre l’actual nucli urbà de Xàbia són de temps de Jaume II. Es tracta d’una sèrie de documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, publicats per R. Chabás al primer número d’ El Archivo, datats entre novembre de 1304 i maig de 1308. En aquesta sèrie de documents, Jaume II commina als habitadors de Xàbia, en un primer moment, perquè enderroquen la fortalesa començada, i poc després perquè l’acaben. Aqueixa fortalesa, ben probablement el cortigium5 conegut per altres documents posteriors, comprenia una torre —la torre de l’església— i la torre i les cases d’En Joan Cairat, totes dues delimitades per una tanca de tàpia i una vall amb avant-mur. Aquest recinte fortificat —el cortigium ja esmentat— estaria dins un recinte més ampli emmarcat per un mur que definiria la primitiva vila de Xàbia, un espai urbà de només unes 4,3 ha (bolufer, 2004).
2. Arqueologia dels primers temps feudals a la vila de Xàbia
Els vint-i-set anys de treballs i estudis arqueològics fets a la vila de Xàbia, a penes si ens han aportat dades sobre els primers pobladors d’època jaumina. Més abundants són els materials i les estructures que podem situar a partir del segle xiv, alguns recollits per J.B. Soler i els seus col·laboradors abans de l’any 1985 en diverses obres fetes a la vila —sense que sapiam el lloc concret de les troballes (roig, 1987)— i d’altres procedents de les excavacions arqueològiques fetes d’ençà de l’any 1990. De les trenta-cinc intervencions realitzades des dels anys noranta fins ara, només les excavacions fetes a la plaça de l’Església l’any 2006 han aportat materials, i almenys una estructura, que podem situar en un moment indeterminat de la segona meitat del segle xiii. També unes escasses troballes aïllades han aportat evidències d’aquests moments: un diner de Jaume I aparegut durant les obres d’urbanització de la plaça de l’Església, i potser alguns fragments de ceràmica amb decoració en verd i negre sobre fons estannífer de procedència catalana recuperades al carrer d’Avall i al portal del Clot. L’excavació de la plaça de l’Església —el gran espai obert i central del nucli històric de Xàbia— s’emmarcava dins el projecte de seguiment arqueològic de les obres de reurbanització i pavimentació realitzades entre 2006 i 2008. En aquest espai es varen fer tres cales rectangulars situades d’oest a est: les dos primeres afectaren bàsicament al fossar medieval (segles xiv-xv), mentre que la cala III, de 10 x 4 m. i una orientació est-oest, se situava a l’extrem llevantí de la plaça. Aquí però, hi aparegueren només dues estructures de rellevància:
1. La fossa o fornal UE 3011, de forma cilíndrica, excavada al sòl natural de gleva, de 70 cm. d’altura i 108 cm. de diàmetre, que interpretem com la fossa de fundició d’una de les campanes de l’església de Sant Bertomeu7.
2. La UE 3009, una gran sitja de secció cònica excavada al sòl natural de gleva, que havia estat afectada per les antigues obres d’anivellament realitzades a la plaça i per les obres de pavimentació, per la qual cosa havia perdut part de l’altura original, conservant uns 105 cm. d’alçada màxima. La base era plana, de forma circular, i amb un diàmetre màxim de 220 cm. L’interior de la sitja el formava un potent reompliment (UE 3004) que amortitzava l’estructura i que podem interpretar com un abocador format per terres margoses, de coloració grisenca, que contenien alguns còdols de tap i un conjunt de materials arqueològics.
3. El material arqueològic de la sitja de la plaça de l’Església
El registre arqueològic recuperat a l’interior de la sitja estava format bàsicament per ceràmiques, però també per algunes peces metàl·liques de ferro i coure, os, un fragment de vidre i restes de fauna. El conjunt de les ceràmiques està compost per dos grups; un de més reduït, amb materials de filiació andalusina, i un altre més nombrós amb ceràmiques dutes pels nous colons feudals. Les ceràmiques tardo-andalusines, molt fragmentades, presenten un repertori dominat per les gerretes/gerrotets i els cànters, mentre que els altres tipus estan representats per només una peça: safa, cresol de peu alt, setrill/redoma, olla, cassola i tapadora. Són poques les peces amb coberta esmaltada: un repeu de safa decorat amb estampilles sota coberta d’esmalt verd oliva, un fragment de peu de cresol cobert amb esmalt turquesa, un fragment d’una forma tancada, probablement una redoma, amb esmalt exterior verd oliva i els fragments de paret d’una olla amb esmalt interior melat. La resta del material decorat mostra una senzilla decoració pintada en òxid de manganés a base de línies o traços. Les ceràmiques i els materials metàl·lics de cronologia feudal, formen el conjunt més interessant. Algunes de les peces d’aquest reompliment (UE 3004), ens permeten situar el conjunt en un moment indeterminat de la segona meitat del segle xiii, amb una notable presència de materials importats procedents del Principat de Catalunya, i un registre similar a d’altres conjunts del País Valencià de cronologies semblats, com és ara el cas dels materials procedents de les excavacions del castell d’Ambra (azuar i altres, 1999), situat al nord-oest de la Marina Alta.
4. La torre de les Capçades
Aquest jaciment, ara profundament alterat per una moderna urbanització, se situa a uns 2500 metres al sud/sud-est de la vila de Xàbia, sobre la vessant nord de la carena dels Tossalets, serralada que defineix pel sud el Pla de Xàbia. S’hi han realitzat dues campanyes d’excavació (1986 i 1991) centrades en les restes d’una torre de planta rectangular d’època andalusina i altres estructures d’habitació adossades al basament de l’esmentada torre. Aquest assentament, ocupat durant els segles xii i les primeres dècades del xiii, va tornar a ser ocupat després de la conquesta feudal durant uns pocs anys (bolufer,1987 i garcía i altres, 1994). D’aqueix efímer assentament cristià, provenen uns pocs materials recuperats en les dues campanyes d’excavació adés esmentades però sobre tot del reompliment d’una sitja, situada uns 200 metres a l’est de la torre, que va ser localitzada casualment el mes d’abril del 2002 en ser seccionada per una pala mecànica. Aquesta estructura, de la qual es conservaven les 2/3 part, estava excavada sobre la roca margosa, presentant una forma aproximadament piriforme de 190 cm d’altura màxima, amb una base circular més o menys plana de 210 cm de diàmetre i parets corbades que a l’extrem superior definien una boca circular d’uns 115 cm de diàmetre, tot i que originàriament seria més petita. La sitja, estava reblida amb còdols i argila, i en menor mesura per diversos materials arqueològics: fragments de teules, algunes amb restes de pintura marró o blanca de calç, ceràmiques comunes sense envernissar (gerres, cànters, llibrells, cassoles, olles, etc) i uns pocs fragments de ceràmiques amb vernissos melats i verds. També s’hi van recuperar unes escasses restes de fauna.
dimecres, 26 de juliol del 2023
LES NECRÒPOLIS ANDALUSINES DE XÀBIA
Joaquim Bolufer Marqués
Mvsev Arqueològic i Etnogràfic Municipal Soler Blasco de Xàbia
Les primeres investigacions sobre l'arqueologia andalusina de Xàbia són relativament recents. L'any 1987 va ser presentada al II Congreso de Arqueologia Medieval una comunicació en la qual es recollien les dades obtingudes de la prospecció arqueològica dels termes municipals de Xàbia i el Poblenou de Benitatxell. Hi figuraven en aquest treball, junt amb les notícies dels jaciments coneguts fins a eixe moment (13 a Xàbia i 4 al Poblenou), les dades aportades per l'excavació realitzada pel Mvsev de Xàbia al jaciment de les Capsades (Xàbia, 1986), primera intervenció arqueològica desenrotllada en un jaciment andalusí d'aquest terme.
I Col·loqui d'Arqueologia Romana
EL VI A L'ANTIGVITAT ECONOMIA , PRODVCCIO I COMERÇ AL MEDITERRANI OCCIDENTAL Malgrat la precarietat de dades, queda palesa, bé que d...
-
ELS PRIMERS TEMPS DE LA CONQUESTA FEUDAL A XÀBIA. L’EVIDÈNCIA ARQUEOLÒGICA Joaquim Bolufer Marqués, Museu Arqueològic i Etnogràfic Soler...
-
EL VI A L'ANTIGVITAT ECONOMIA , PRODVCCIO I COMERÇ AL MEDITERRANI OCCIDENTAL Malgrat la precarietat de dades, queda palesa, bé que d...
-
Joaquim Bolufer Marqués Mvsev Arqueològic i Etnogràfic Municipal Soler Blasco de Xàbia Les primeres investigacions sobre l'arqueolog...